Les formes quan i quant tenen significats diferents.
Quan és un adverbi de temps que fa referència a un moment concret. Per exemple: Quan arribis a casa, podràs estendre la roba?
En canvi, quant és un adjectiu que significa 'quina quantitat de o quin nombre de'. Per exemple: Quant temps fa que [...]
Un dels significats que tenen tant el verb designar com el verb nomenar és 'indicar alguna persona per a un càrrec o una funció'. Aquests dos verbs poden portar, a part del complement directe, un complement predicatiu que indica el càrrec i que no va introduït per preposició. Per exemple:
Han [...]
Les formes gràfic i gràfica tenen significats diferents.
El mot masculí gràfic és d'ús general i fa referència a una representació per mitjà del dibuix o una figura. Es pot utilitzar per representar dades estadístiques de diversos àmbits, com ara el d'economia. Per exemple:
Els gràfics indiquen [...]
Quan la e final de certs noms propis es pronuncia en la llengua d'origen, els derivats per indicar relació o pertinença al personatge conegut corresponent oa la seva obra es formen a partir de la terminació -à, -ana (i no -ià, -iana). Per exemple:
nietzscheà, nietzscheana (de Nietzche)
booleà [...]
En català, es pot fer referència a obres d'artistes famosos per mitjà del nom de l'autor precedit per l'article indefinit o, si és el cas, un numeral. Per exemple:
El museu ha comprat un quadre de Miró o El museu ha comprat un miró.
Ara s'ha sabut que diumenge van robar dos quadres de Dalí o [...]
gust de
olor de
pudor de
Per enllaçar els complements dels noms que tenen a veure amb les percepcions i sensacions la preposició adequada és de: gust de, olor de, pudor de, soroll de, remor de, so de. Per exemple:
Aquest pastís té gust de llimona.
Sento olor de roses.
Fa pudor de cremat.
No [...]
Els verbs deixar i fer o els de percepció sentir i veure, quan es construeixen seguits d'un infinitiu, presenten unes peculiaritats sintàctiques que cal tenir en compte a l'hora de determinar si el sintagma nominal que s'interpreta com a agent va introduït per la preposició a i, per tant, també a [...]
La construcció formada per la preposició a seguida d'un verb en infinitiu, quan no depèn de cap verb en forma finita, pren un valor imperatiu. Per exemple:
Apa, a dormir! (és a dir, 'aneu a dormir!')
Vinga, a callar i a córrer! (és a dir, 'calleu i correu!')
A fer bondat! (és a dir, 'feu bondat [...]
Davant de mots que contenen el prefix a- amb valor negatiu, l'article femení la s'apostrofa d'acord amb les regles ortogràfiques generals que regulen l'apòstrof: l'anormalitat, l'asèpsia, l'asimetria, l'amoralitat.
En els textos que es difonen per escrit, no hi ha confusió entre l'anormalitat i [...]
En català es pot fer servir la locució preposicional a jutjar per, que indica segons el que mostra o aparenta un fet o un indici. Per exemple:
A jutjar pel seu comportament, diria que s'ha barallat amb els fills un altre cop.
[...]